Menu
#novull
De l’ocultació a l’Agenda 2030. Context legislatiu
Si ja va ser difícil reconèixer els drets de les dones com a drets humans, encara ho ha estat més identificar com a violència masclista determinades pràctiques nocives aixoplugades sota el paraigua de la tradició.
Des de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) fins a l’Agenda 2015/30 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), tracem un recorregut a través de convencions, conferències, resolucions, cartes, convenis, protocols i directives d’àmbit internacional i regional/local que ens porta a una progressiva presa de consciència legal i social sobre la necessitat d’eradicar els Matrimonis Forçats (sovint també Infantils). Darrere aquest camí hi ha generacions de dones activistes de molts països del món que han posat al descobert la extrema vulnerabilitat i indefensió de les nenes i joves obligades –o fortament coaccionades- a casar-se contra la seva voluntat i han fet pressió als poders públics perquè a actuïn en conseqüència.
Aprovada per l’assemblea general de Nacions Unides el 10 de desembre de 1948. Article 16, 1: “Els homes i les dones a partir de l’edat núbil tenen dret sense cap restricció per motius de raça, nacionalitat o religió a casar-se i fundar una família i gaudiran dels mateixos drets quant al matrimoni, durant el matrimoni i en cas de dissolució del matrimoni”. 16,2: “Només es realitzarà el casament amb el ple i lliure consentiment dels futurs esposos”.
Resolució 843 de l’assemblea general de Nacions Unides de 17 de desembre de 1954 que declara com a incompatibles amb els drets humans algunes lleis i costums referents al matrimoni i a la família.
Resolució 1386 de l’assemblea general de Nacions Unides de 20 de novembre de 1959. Apel·la a la declaració Universal dels Drets Humans (drets i llibertats sense cap mena de distinció, tampoc d’edat) i estableix que l’infant “per raó de la seva immaduresa mental i física necessita atenció i salvaguarda especials i protecció legal adequada” fent referència a la Declaració de Ginebra de 1924 sobre els Drets de l’Infant, primer text que reconeix drets específics per a nens i nenes i la responsabilitat dels adults per a fer-los efectius.
Convenció de Nacions Unides que entra en vigor el 9 de desembre de 1964. Commina els estats a adoptar les disposicions adequades per “garantir la llibertat completa en l’elecció del cònjuge, l’abolició dels matrimonis infantils i la pràctica de les esposalles de les joves abans de l’edat núbil”.
Coneguda com a CEDAW per les seves sigles en anglès. Adoptada al 1979 per Nacions Unides, ratificada per 187 països (Espanya ho fa al 1984).
Recorda que la discriminació contra la dona viola els principis d’igualtat de drets i del respecte de la dignitat humana, que dificulta la participació de la dona, en les mateixes condicions que l’home, en la vida política, social, econòmica i cultural, que constitueix un obstacle per a l’augment del benestar de la societat i de la família i que entorpeix el ple desplegament de les seves possibilitats per prestar servei al seu país i a la humanitat.
Reconeix que per aconseguir la plena igualtat entre l’home i la dona és necessari modificar els rols tradicionals en la societat i en la família.
Fa referència al matrimoni en l’article 16.
16,1 : “Els Estats adoptaran totes les mesures adequades per eliminar la discriminació contra la dona en tots els assumptes relacionats amb el matrimoni i les relacions familiars i, en particular, asseguraran en condicions d’igualtat entre homes i dones: a) El mateix dret per contreure matrimoni; b) El mateix dret per triar lliurement cònjuge i contreure matrimoni només pel seu lliure albir i el seu ple consentiment; c) Els mateixos drets i responsabilitats durant el matrimoni i en ocasió de la seva dissolució; d) Els mateixos drets i responsabilitats com a progenitors, qualsevol que sigui el seu estat civil, en matèries relacionades amb els fills, en tots els casos, els interessos dels fills seran la consideració primordial;. e) Els mateixos drets a decidir lliurement i responsablement el nombre dels seus fills i l’interval entre els naixements i atenir accés a la informació, l’educació i els mitjans que els permetin exercir aquests drets; f) Els mateixos drets i responsabilitats respecte a la tutela cura, custòdia i l’adopció dels fills o institucions anàlogues quan aquests conceptes existeixin en la legislació nacional; en tots els casos, els interessos dels fills seran la consideració primordial; g) Els mateixos drets personals com a marit i muller, entre els quals el dret a triar llinatge, professió i ocupació; h) Els mateixos drets a cadascun dels cònjuges en matèria de propietats, compres, gestió, administració, gaudi i disposició dels béns, tant a títol gratuït com onerós”.
16,2: “No tindran cap efecte jurídic les esposalles i el matrimoni d’infants i s’adoptaran totes les mesures necessàries, fins i tot de caràcter legislatiu, per fixar una edat mínima per a la celebració del matrimoni i fer obligatòria la inscripció del matrimoni en un registre.
Aprovada per l’assemblea de caps d’estat i de govern de la Organització per la Unitat Africana (OUA) el 27 de juliol de 1981 a Banjul, entra en vigor el 21 d’octubre de 1986. Opta de manera clara per la interdependència i indivisibilitat de tots els drets humans ja siguin civils, polítics, econòmics, socials i culturals. El seu article 18 estableix la família com a unitat natural i base de la societat que custodia la moral i els valors tradicionals reconeguts per la comunitat. A la vegada advoca per a posar fi a la discriminació de la dona i a la salvaguarda dels seus drets i els dels nens d’acord al que marquin els convenis internacionals. A no trigar s’anirà fent evident la incompatibilitat entre el segon objectiu i la pervivència, al si de les famílies i de la comunitat, de determinats valors i pràctiques tradicionals directament associades a la violència de gènere com la mutilació genital femenina i el matrimoni forçat.
Comitè interafricà sobre les pràctiques tradicionals que afecten la salut de les dones i els infants
Creat el 6 de febrer de 1984 a Dakar en el decurs d’un seminari internacional sobre les Mutilacions Genitals Femenines, té la seva seu a Addis Abeba. Entre els seus objectius es va proposar la identificació i la lluita contra la mutilació genital femenina, infanticidi, matrimoni infantil i forçat.
Adoptada al 1989 per Nacions Unides. Article 19: “L’estat té l’obligació de protegir l’infant contra tota mena de maltractaments, abusos i explotacions, de tipus físic, mental o sexual”. Article 24. “L’infant té dret al nivell més alt de salut i a l’accés als serveis mèdics; i l’Estat té l’obligació d’assegurar les atencions primàries preventives, l’atenció sanitària per a les futures mares, la reducció de la mortalitat infantil, l’educació sanitària i l’abolició de les pràctiques tradicionals perjudicials per a la salut dels infants”. (En aquestes pràctiques s’inclou la Mutilació Genital Femenina i el Matrimoni Forçat).
Aprovada l’11 de juliol de 1990, exigeix que els estats adoptin mesures per eliminar les pràctiques culturals i socials nocives que discriminen i afecten la dignitat, la salut, el benestar i el desenvolupament de la infància, entre les quals el matrimoni infantil que es prohibeix així com el compromís matrimonial de nens i nenes (article 21).
(Dewaw per les seves sigles en anglès). Nacions Unides, 20 de desembre de 1993. Reconeix que la violència contra la dona constitueix una manifestació de relacions de poder històricament desiguals entre l’home i la dona que han conduit a la seva dominació i discriminació per part de l’home i ha impedit el seu ple desenvolupament. Considera la violència contra la dona com un dels mecanismes socials fonamentals que la forcen a una situació de subordinació respecte a l’home.
Definició de violència contra la dona: Tot acte de violència basat en la pertinença al sexe femení que tingui o pugui tenir com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic o amenaces en aquest sentit; també la privació arbitrària de la seva llibertat, tant si es produeix en la vida pública com privada.
Entre els actes que comprèn:
La violència física, sexual y psicològica que se produeix al si la família, inclosos els maltractaments, l’abús sexual de las nenes en la llar, la violència relacionada amb la dot, la violació pel marit, la mutilació genital femenina y altres pràctiques tradicionals nocives per la dona, els actes de violència perpetrats por altres membres de la família i la violència relacionada amb l’explotació.
La violència física, sexual y psicològica perpetrada dins de la comunitat en general com ara la violació, l’abús sexual, l’assetjament i la intimidació sexuals en el treball, en institucions educatives i en altres llocs, el tràfic de dones i la prostitució forçada.
Nacions Unides, 25 de juny de 1993. Proclama de manera inequívoca els drets de les dones i de les nenes com a drets humans i estableix l’obligació dels estats a acatar-los, el que vol dir prendre mesures efectives per a posar fi a la violència tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat.
Celebrada a El Cairo del 5 al 13 de setembre del 1994. Es reconeix la importància de l’autonomia en les relacions sexuals i es planteja l’objectiu d’apoderar les dones i les nenes en tots els aspectes de la vida. Un dels punts centrals del seu programa d’acció és el compromís per a aconseguit la salut sexual i reproductiva arreu del món, la qual cosa implica el dret a la planificació familiar i que cada dona pugui prendre la seva pròpia decisió sobre el moment de quedar embarassada.
La quarta conferència Mundial de la Dona de Nacions Unides va suposar un abans i un després en situar la causa de la igualtat de gènere en l’epicentre de l’agenda política mundial. Es va celebrar a Beiging l’any 1995 i per primera vegada en les sessions de treball hi van participar, a més de les delegacions oficials, una molt àmplia representació d’associacions de dones d’arreu del món. De Beiging en va sortir el reconeixement que les causes de la violència masclista són estructurals. Apuntem alguns dels seus objectius estratègics i mesures que els governs han de prendre relacionats amb el tema que ens ocupa.
Capítol dona i salut. Les condicions que obliguen a les nenes a casar-se, l’embaràs i la reproducció prematurs i la mutilació genital femenina comporten greus riscs per a la seva salut.
La maternitat prematura és un obstacle pel progrés educatiu, econòmic i social de la dona arreu del món. El matrimoni (observació: al 1995 encara no s’havia identificat com a “forçat”) i la maternitat prematures poden reduir dràsticament les oportunitats d’educació i feina i perjudicar a llarg termini la qualitat de la seva vida i la de les seves filles
Els drets humans de la dona abasten el seu dret a tenir control sobre les qüestions relatives a la seva sexualitat, inclosa la seva salut sexual i reproductiva i a decidir lliurement sobre aquestes qüestions, sense trobar-se subjecte a discriminacions, coercions i violències.
S’ha de donar prioritat a programes d’educació formal i no formal de suport a la dona, especialment a aquells, destinats a homes i dones que sensibilitzin sobre l’eliminació de les actituds i pràctiques nocives com ara la mutilació genital femenina, la preferència pels nens que porta a l’infanticidi femení, els matrimonis prematurs, particularment durant la infància…
Capítol la violència contra la dona. La violència contra la dona impedeix l’assoliment dels objectius d’igualtat, desenvolupament i pau. Viola i impedeix el gaudi dels seus drets humans i llibertats fonamentals. En totes les societats, en major o menor mesura, les dones i les nenes estan subjectes a maltractaments d’índole física, sexual i psicològica relacionada, sense distinció quant a nivell d’ingressos, classe i cultura. La baixa condició social i econòmica de la dona poden ser tant una causa com una conseqüència de la violència de la qual és víctima.
Entre las diferents formes de violència:
La violència física, sexual i psicològica en la família, inclosos els cops, l’abús sexual de las nenes en la llar, la violència relacionada amb la dot, la violació per part del marit, la mutilació genital i altres pràctiques tradicionals que atempten contra la dona, la violència exercida por persones distintes del marit i la violència relacionada con la explotació sexual. En molts casos la violència contra les dones i les nenes es produeix en l’àmbit familiar o en la mateixa llar, no es denuncien i són difícils de detectar.
Els governs han de condemnar la violència contra la dona i abstenir-se d’invocar costums, tradicions o consideracions de caràcter religiós per eludir les obligacions respecte a la seva eliminació.
S’han d’introduir sancions penals, civils i administratives en les legislacions nacionals o reforçar les vigents per castigar i reparar els danys causats a les dones i nenes víctimes de qualsevol tipus de violència en la llar, en el lloc de treball o en la comunitat.
S’han d’adoptar mesures apropiades per abordar les causes fonamentals que promouen el tràfic de dones i nenes per a la prostitució i altres formes de sexe comercialitzat, els matrimonis forçats i el treball forçat.
Capítol sobre els drets humans de les dones. Els drets humans i les llibertats fonamentals són patrimoni inalienable de tots els éssers humans; la seva promoció i protecció és responsabilitat primordials dels governs
Capítol dedicat a les nenes. En molts països les nenes són discriminades des de les primeres fases de la seva vida i fins a l’edat adulta. En algunes parts del món el nombre d’homes excedeix en un 5% al de dones. Els motius d’aquesta disparitat són entre altres les actituds i pràctiques perjudicials com la mutilació genital femenina, la preferència pels fills (infanticidi de les nenes), el matrimoni precoç incloent el de les nenes, la violència contra la dona, l’explotació sexual, la discriminació de les nenes en l’alimentació, i altres pràctiques que atempten contra la seva salut i benestar. Per això moltes menys nenes arriben a l’edat adulta.
Les nenes solen ser considerades inferiors i se’ls ensenya a posar-se sempre en últim lloc i se’ls manlleva, per tant, el sentit de la seva pròpia dignitat. La discriminació que pateixen en la infància, marca el seu desenvolupament futur
Cada any més de 15 milions de dones d’entre 15 i 19 anys porten fills al món. La maternitat a aquestes edats porta complicacions durant l’embaràs i el part i constitueix un greu risc per a la salut de les mares i dels seus fills. La maternitat precoç esdevé un fort impediment per a la millora de la condició educativa, social i econòmica de la dona arreu del món. Redueix les seves oportunitats educatives i de feina i afecta a la seva qualitat de vida i a la dels seus fills.
S’han de promulgar i fer que es compleixin estrictament les lleis destinades a vetllar perquè els matrimonis es realitzin amb el ple i lliure consentiment dels contraents, les lleis que marquen l’edat mínima per al casament.
Els governs han de prendre mesures per eliminar les actituds i pràctiques culturals que perjudiquen a les nenes i no tolerar les discriminacions derivades de les diferents expressions de la tradició i la religió.
11 d’abril de 1997. Condemna tots els actes de violència sexista contra la dona, exigeix que s’elimini la violència masclista en la família i en la comunitat i exhorta els governs a actuar per a prevenir, investigar i castigar els actes de violència i proporcionar a les dones unes reparacions justes i una assistència especialitzada.
Al setembre del 2000 i posant com a fita el 2015, tots els estats membres de l’ONU van signar una declaració comprometent-se a 1) lluitar per eradicar la pobresa extrema i la gana, 2) universalitzar l’educació primària, 3) promoure la igualtat entre sexes i l’autonomia de la dona, 4) reduir la mortalitat infantil, 5) millorar la salut materna, 6) combatre la VIH Sida, el paludisme i altres malalties, 7) garantir la sostenibilitat del medi ambient, 8) fomentar una associació mundial pel desenvolupament. L’objectiu 3 prioritzava aspectes educatius, laborals i de representació política per avançar en la igualtat de gènere però encara no posava el focus en les pràctiques tradicionals que agredeixen físicament i psicològicament les dones, vulneren els seus dret i frustren qualsevol expectativa d’emancipació.
Document addicional a la Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles. Adoptat por la Unió Africana –substituint l’ OUA- l’11 de juliol de 2003, entra en vigor al novembre de 2005 amb l’objectiu de garantir els drets de les dones i de les nenes posant fi a les discriminacions de gènere i a les pràctiques perjudicials per a la seva integritat física i psicològica. És una reivindicació abastament expressada per diferents associacions de dones del continent que a partir del març del 1995, després d’una trobada a Lomé, les activistes de Women im Law and Development in Africa, (WILDAF), comencen a exercir una molt forta pressió al respecte. El protocol contempla entre d’altres el dret a la igualtat social i política, al control de la salut sexual i reproductiva (que inclou l’avortament), a l’educació, a l’herència… L’article 5 es refereix a l’eliminació de les pràctiques nocives com ara la Mutilació Genital Femenina. L’article 6 deixa clar que el matrimoni no es pot contreure sense el lliure consentiment de les dues parts i estableix els 18 anys l’edat mínima legal pel casament de les dones (intent de posar fi a les unions forçades i prematures o infantils). L’aprovació d’aquest protocol va aixecar una forta polseguera (rebuig) per part dels sectors més conservadors i molts estats es van resistir a ratificar-lo.
Govern de la Generalitat, maig del 2008. Parteix de la premissa que els drets de les dones són drets humans i que la violència masclista és una greu vulneració d’aquests drets i un impediment perquè les dones puguin assolir la plena ciutadania, l’autonomia i la llibertat. Defineix la violència masclista com la violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat. I es marca com a objectius: Eradicar la violència masclista i remoure les estructures socials i els estereotips culturals que la perpetuen. Establir mesures integrals de prevenció, detecció i sensibilització amb la finalitat d’eradicar-la de la societat. Reconèixer els drets de les dones que la pateixen a l’atenció, l’assistència, la protecció, la recuperació i la reparació integral.
En el capítol 5 inclou el matrimoni forçat com una de les manifestacions de violència dins de l’àmbit social o comunitari; és la primera vegada que una normativa hi fa referència. Quatre anys abans s’havia aprovat la llei estatal 1/2004 de 28 de desembre de “Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género” molt avançada a l’època però sense contemplar encara les pràctiques tradicionals nocives.
Aprovat pel departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació al juny del 2009. Des de l’àmbit de la seguretat pública es van assentar les bases per donar resposta estandarditzada a les situacions de matrimonis forçats que arribaven als mossos d’esquadra establint uns paràmetres d’intervenció i facilitant la coordinació amb els altres operadors de la xarxa que intervenen en l’abordatge d’aquests casos. S’estableix la prevenció com a element clau per eradicar la pràctica, la necessitat de desactivar les creences que la mouen i de plantejar alternatives implicant les comunitats com a protagonistes dels seus propis canvis.
Consell d’Europa i Parlament Europeu, 5 d’abril del 2011, inclou el matrimoni forçat com una de les conductes que poden donar lloc a l’explotació de persones.
Aprovat l’11 de maig del 2011 a Istambul, ratificat per l’estat espanyol el 6 de juny del 2014. Reconeix el matrimoni forçat com una de les manifestacions de violència basada en el gènere, una greu violació dels drets humans de les dones i les nenes i un obstacle fonamental pel seu desenvolupament. L’article 32 preveu que s’adoptin les mesures legislatives o del tipus que calgui perquè els matrimonis realitzats contra la voluntat dels afectats siguin anul·lats o dissolts sense càrregues econòmiques o burocràtiques excessives per a la víctima. L’article 37 preveu que es tipifiqui com a delicte penal quan es faci intencionadament, l’acte de forçar a una persona adulta o menor a contraure matrimoni; així com l’acte de portar-lo al territori d’un estat diferent d’aquell en el qual resideix amb el mateix propòsit.
Iniciativa pionera que es posa en marxa al setembre del 2014 a les poblacions de Salt i Girona amb l’objectiu d’establir un model de prevenció i intervenció que pugui ser replicable en altres zones de Catalunya –i de l’estat espanyol- on hi ha població en risc. Durant la seva trajectòria l’associació que l’implementa s’ha convertit en referent d’expertesa sobre el tema i a més d’atendre a un nombre creixent d’adolescents i joves, realitza una important tasca de sensibilització i presa de consciència política i social respecte a aquesta poc coneguda forma de violència masclista.
Aprovat el desembre del 2014 per la Comissió institucional de seguiment dels protocols contra la violència masclista a les comarques gironines, amb la participació dels departaments de Benestar Social i Família (Direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Direcció General per a la Immigració, Institut Català de les Dones), Ensenyament, Interior i Salut, els Col·legis d’Advocats de Figueres i Girona, ens locals i comarcals i la Subdelegació del Govern a Girona. Objectiu: iniciar el treball de sensibilització i formació a les comunitats afectades i la recerca d’estratègies que possibilitin la detecció de casos de risc i el seu abordatge.
El 25 de setembre de 2015 l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible que conté 17 objectius i 169 fites associades per assolir en l’horitzó del 2030. Els ODS cobreixen la dimensió social, econòmica, ambiental i institucional de la sostenibilitat i aborden cinc grans àmbits: planeta, persones, prosperitat, pau i aliances. I en aquest important marc internacional s’incorpora per primera vegada el combat al Matrimoni Forçat, en concret en l’objectiu número 5 que es refereix a la igualtat de gènere i a l’apoderament de totes les dones i nenes del planeta. Vegem- ne les diferents fites 5.1. Posar fi a totes les formes de discriminació contra totes les dones i nenes a tot el món. 5.2Eliminar totes les formes de violència contra totes les dones i nenes en els àmbits públic i privat, inclosos el tràfic i l’explotació sexual, així com altres tipus d’explotació. 5.3 Eliminar totes les pràctiques nocives, com el matrimoni infantil, precoç i forçat, així com la mutilació genital femenina. 5.4 Reconèixer i valorar les cures no remunerades i el treball domèstic no remunerat, mitjançant la prestació de serveis públics, la provisió d’infraestructures i la formulació de polítiques de protecció social, així com mitjançant la promoció de la responsabilitat compartida a la llar i la família. 5.5 Vetllar per la participació plena i efectiva de les dones, i per la igualtat d’oportunitats de lideratge en tots els àmbits de presa de decisions en la vida política, econòmica i pública. 5.6 Garantir l’accés universal a la salut sexual i reproductiva i als drets repro-ductius, de conformitat amb el Programa d’acció de la Conferència Inter-nacional sobre la Població i el Desenvolupament, la Plataforma d’Acció de Beijing i els documents finals de les conferències d’examen respectives.
Sorgeix de la cimera celebrada a aquesta ciutat entre el 12 i el 14 de novembre de 2019 amb el propòsit de revisar els avenços –molt lents- assolits 25 anys després de la conferència internacional sobre població i desenvolupament (CIPD) de El Cairo. La declaració insisteix en la necessitat de implementar polítiques més eficaces per a garantir l’accés universal a la salut i als drets sexuals i reproductius remarcant especialment l’atenció a adolescents i joves i d’adquirir un major compromís per l’eradicació dels matrimonis forçats de i la mutilació genital femenina. Un any abans la capital de Kènia havia aplegat líders tradicionals de tot el continent per a debatre la seva contribució a l’hora de posar fi a les violències que tenen lloc en l’àmbit comunitari.
Elaborat per la Secretaria d’Igualtat Migracions i Ciutadania (departament de Treball, Afers Socials i Ciutadania) i presentat el 2 de març del 2020. El protocol vol reforçar la prevenció, la detecció i la intervenció del matrimoni forçat. Per aquest motiu farà arribar informació a les famílies que venen de països on aquesta pràctica encara és vigent, però també més formació i recursos als professionals que treballen per erradicar-lo. L’objectiu és que cap dona que viu a Catalunya en sigui víctima. L’elaboració del protocol ha comptat amb la participació de professionals de diferents àmbits i d’entitats com Valentes i Acompanyades.
