El Matrimoni Forçat consisteix en la unió entre dues persones ja sigui de caràcter civil, religiós o tradicional en la qual al menys una d’elles –en la immensa majoria dels casos, la dona– no ha atorgat el seu ple i lliure consentiment sinó que ha estat coaccionada físicament, sexualment, emocionalment i psicològicament per la família i el seu entorn. Quan la persona obligada a casar-se és menor d’edat, ens referim a Matrimoni Infantil o Prematur, d’acord a la definició d’UNICEF: tota unió formal o informal entre un menor de 18 anys i un adult o entre dos menors.

El Matrimoni Forçat està reconegut en diferents tractats internacionals com una Pràctica Nociva al mateix nivell que la Mutilació Genital Femenina i la seva eradicació figura com un dels objectius de l’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible, en concret el número 5, fita 3. Es tracta d’una greu vulneració dels drets humans de les dones i una de les més terribles i invisibilitzades manifestacions de desigualtat de gènere i violència masclista que recau en nenes, adolescents i joves de molts països del món. El fet que es produeixi sota l’empara de la privacitat familiar i amb l’aquiescència i cooperació del grup comunitari deixa a les víctimes en una situació de forta vulnerabilitat i indefensió i restringeix –i fins anul·la– la seva capacitat d’oposar-s’hi. En un sentit global l’afectació per sexes evidencia una clara desproporció: la taxa de matrimoni infantil dels nens equival a una cinquena part de la de les nenes.

Des d’una perspectiva de gènere s’identifica el Matrimoni Forçat com a causa i efecte de desigualtat entre homes i dones en perpetuar un sistema patriarcal basat en la posició subordinada de la dona a la voluntat del pare i del marit segons el rol que se l’atribueix dins de l’estructura de poder tradicional. Reduïda a la funció domèstica i amb una disminució flagrant de les oportunitats de formació i obtenció de recursos propis, veu frustrat el seu projecte de vida i roman sota la dependència d’altri com a eterna menor d’edat. Això repercuteix negativament en la seva dignitat, llibertat, salut i benestar personal però també en el progrés col·lectiu ja que es perd l’enorme benefici de les aportacions femenines en la presa de decisions per al canvi i la transformació social.

En el Matrimoni Forçat conflueixen les discriminacions relatives al sexe: la dona no és concebuda com a ésser autònom titular de drets; l’edat: les víctimes són nenes, adolescents o joves amb capacitat de resposta molt limitada o inexistent a la forta pressió de l’entorn; la classe social: l’empobriment i els dèficits educatius esdevenen factors adversos per a eradicar el Matrimoni Forçat i a la vegada, en una mena de cercle viciós, el Matrimoni Forçat augmenta les condicions d’empobriment i els dèficits educatius de les comunitats que el practiquen i de les dones en particular.

Pel que fa al Matrimoni Infantil (i forçat, òbviament) UNICEF el considera la forma més generalitzada d’abús sexual i explotació de menors. Els casaments prematurs tallen el camí de les nenes als estudis i les impedeixen créixer lliurement, una cruel injustícia que es transmet de generació en generació. “Volem llibres, no marits”, d’aquesta forma tan clara i precisa ho va expressar el 8 de març de 2016 (dia internacional de les dones), una congolesa anomenada Bora que aleshores tenia 14 anys. Estava –estem- reivindicant el dret d’una adolescent del segle XXI a accedir a una educació de qualitat i a no ser entregada a una unió que la violenta físicament i psicològica i frustra les seves expectatives de lliure desenvolupament.

Al costat del treball infantil, el tràfic d’éssers humans o l’explotació sexual de menors, el Matrimoni Forçat s’identifica també com una forma d’esclavitud moderna. Una investigació realitzada per la Organització Internacional del Treball (OIT), i la Walk Free Fundation en col·laboració amb l’Organització Mundial per les Migracions (OIM) revela que al 2016, 40 milions de persones al món romanien atrapades en algun sistema d’esclavatge, 29 milions de les quals eren nenes i dones i unes 15,4 milions estaven sotmeses a un matrimoni forçat.

El matrimoni concertat o pactat és el que se celebra amb l’acord de les dues parts però no existeix un vincle afectiu entre elles –ni un coneixement previ de vegades– i s’utilitza com a instrument per a obtenir diferents beneficis de tipus econòmic o administratiu. És obvi que totes les unions forçades han estat concertades per altri sense comptar amb la voluntat dels afectats (especialment la dona). Però, i a la inversa? Es pot dir que totes les unions concertades –pel motiu que sigui– ho són amb el ple consentiment dels contraents? La línia entre els dos conceptes sovint és difusa. Des de Valentes i Acompanyades posem el focus en els requisits que garanteixen un consentiment realment lliure i apuntem, a tall general, dos factors que condicionen notablement l’exercici d’aquest dret: En primer lloc una educació de base tradicional molt compacte que inculca un sentit de l’obediència acrítica i prepara les nenes des de petites per assumir el rol que els pertoca com a esposes i mares. I en segon lloc l’enorme capacitat de pressió física i emocional que despleguen les famílies per a imposar la seva voluntat damunt unes joves que sense suport extern se senten solen i no troben cap altre alternativa que l’acatament.